Abel gràcies pel teu comentari. El problema de la noció de llengua pròpia és que segons com es fa servir obre la porta a una justificació il·liberal de la política lingüística ja que no es basa en els drets dels individus i s’enfronta a la idea de “llengua oficial” . Branchadell (1997) ho explica molt bé. En tot cas, és graciós que les llengües minoritzades hagin de passar la “prova del cotó” liberal mentre les llengües majoritàries es poden permetre gaudir dels drets de territorialitat que comporta disposar d’un Estat. L’exigència de liberalitat a la minories culturals amaga una certa hipocresia (o fins i tot cinisme) al meu entendre. En tot cas, penso que es pot prescindir de la idea de llengua pròpia i legitimar de manera liberal igualment la política lingüística de la Generalitat.
↧